flors per al president del partit

(secrets d’Estat)

En aquell sobre hi deia “confidencial”, més motiu per indagar i xafardejar. Rau allí damunt entre un munt de papers. El secretari era a l’habitació del costat amb el President, aquells instants eren meus.

-Vol un cafè? -Em puja l’adrenalina. L’hostessa em mira fit a fit, el silenci és pesant.

– No, gràcies. Faig via, les mans em tremolen, ara o mai, em dic a mi mateix.

Deixo la capsa al damunt de la cadira, porto un encàrrec personal per al president.

Llegeixo entre línies. Estratègia de la campanya per a la independència.

Des d’aquest Departament, es fa avinent a totes les forces polítiques… Davant l’allau d’independentisme… El qual tenim a l’abast tots i cadascuna de les nostres ideologies i que ningú se’n vol fer càrrec…. sabedors de les múltiples traves i complexitat que això comporta, tant pel que fa a l’acció de govern com per …, l’accés constant d’un gran nombre de vots a més de la connexió amb els diversos agents dels sectors, cultural i lingüístic del país…. Una eina per dissoldre tota aquesta demanda popular… tot i que és la nostre voluntat de cada partit als qui representem i fem senyera del coneixement… un àmbit emblemàtic per a qualsevol país, en una època que es mou entre la globalització i la diversitat… .Per això us convido i suggereixo en la línia de tot lo exposat i així ho creiem els presents… Dissoldre’ns, radicalitzant les postures per tal d’obstaculitzar el procés,…amb la fragmentació… fins i tot… ,… tot i que… no …

-El president l’atendrà tot seguit. Està molt il·lusionat en aquest projecte.

-Gràcies (ostres m’ha enxampat! no he pogut acabar de llegir la resolució).

-Bon dia tingui… són uns deixats. El secretari no sap guardar un secret… es deixa els documents per tot arreu… l’ha llegit?

-Si…, no…, pel damunt…, bé l’he fullejat.

-Vostè sap guardar un secret?

-Sí.

-Doncs jo també. Sabia que aquest país no té Estat? que la gent va lenta i …

-Perdoni, jo només li portava aquest ram de flors.

Quant a panxample

panxample, no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Relats, Secrets i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *