Pare he relliscat

(secrets de confessió)
El Sr. Batlle porta preparades les comissions per a la Festa Major d’estiu. Els recorda que com més activitats facin més subvencions en trauran. El mestre el Sr. Joan fa de secretari.
Ara toca fer petits arranjaments a la vila, a la font nova de la plaça i pavimentar el carrer de dalt, tot i que les arques no estan per masses despeses.
L’any passat els joves, en una de les seves bretolades, després d’escoltar el sermó del Sr. Rector ( al cel sigui) referent a la moral i l’ètica i volent posar uns sostenidors a l’estàtua de la font nova, li van trencar els braços.
-El picapedrer diu que serà més barat posar-ne una de nova que arreglar la vella, i que pel mateix preu ens en faria dues, com dos àngels i al mig la font, que us sembla?
A la rebotiga de la farmàcia, la tertúlia va animant-se. Puja de to, ajudada pel reconstituent.
-Jo sense desmerèixer els àngels, hi posaria dos Venus, fan de més bon mirar, diu l’apotecari.
-Renoi…! Fa efecte aquest vi ranci que tens a la bota del racó.
-Res comparat a la “vi…agra”. Et prens aquesta píndola de no res, i veuràs que contenta es posa la senyora .
-Vols dir que n’hi ha per tant?
-Pregunta-li al pastisser, veuràs que n’està de content.
-Senyors, una mica de moderació que tenim al mossèn, diu el pastisser.
-Si és el torn de precs i preguntes – xarrupant el reconstituent- el mossèn diu: Valdria la pena, abans de fer grans despeses, arreglar la vorera del carrer del vent.
-Que li passa a la vorera del carrer del vent ? – diu el Sr. Batlle mirant-se al pastisser, que hi viu.
Aquest arronsa les espatlles, tot estranyat.
-Fa un mes que soc a Vila-estesa, i en aquesta vorera ja hi han relliscat al menys deu dones.
Tots els assistents esclaten amb un riure contingut, i el Sr. Batlle més fort, potser per l’afecte del vi ranci.
-No rigui no, li diu el mossèn, que la seva senyora és una de les que hi ha relliscat més vegades.



Quant a panxample

panxample, no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Relats, Secrets i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *