vestits blancs immaculats

(Secrets al geriàtric)

Tres tardes a la setmana, la Ursulina fa la visita a la seva amiga M. Candela a la residència. Recorden els seus dies gloriosos de Dijous Gras, Sant Joan, Santa Llúcia i Nadals passats. Les hores i metres de repunts fets amb aquella maquina de cosir “Singer”. Penes passades i dies de gana.

Són d’allò més felices, passejant i recordant aquell organdí de tan mal treballar, que en feien vestits de Primera Comunió. Les bruses, bates, els mitjons sorgits i les cises caigudes. Les pinces, didals i canelles de fil. Agulles de cap, embastes i berenars.

Aquell trepitjar de pedal amb neguit, fins que ja era l’hora de sopar i el més calent encara era a l’aigüera; però s’ho passaven d’allò més bé, eren joves, totes dues carregades de criatures i maldecaps, però felices. Les ulleres caigudes a la punta del nas, i l’espatlla cada dia més corbada. El dia de Corpus veien desfilar aquelles princeses, amb els vestits blancs immaculats.

Es tenen molta estima. Ara vídues dels seus marits i uns quants anys a les cames, encara s’estimen.

-Sulina, ja no tenim res que ens lligui, podem fer la nostra. Anirem a parlar amb la directora del geriàtric per al teu ingrés, ja ho veuràs com aquí hi estarem molt bé. – diu la M. Candela

-Quan li expliquen a la directora que volen una habitació de matrimoni – que de fet són parella- la Directora es posa les mans al cap.

-No! de cap manera, i ara. No pot ser, perdríem el prestigi de la Institució.

Davant la negativa, li diuen que ja buscaran l’habitació en un altra residencia.

-Bé, ho podríem arreglar, ja miraré de buscar una solució; però els hi demano que això de que són una parella de fet, no surti d’aquest despatx.

L’Ursulina i la M. Candela es fonen en una abraçada.



Quant a panxample

panxample, no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Relats, Secrets i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: vestits blancs immaculats

  1. Grocdefoc diu:

    Tu si que escrius bé, panxampla, i els teus dibuixos són ben particulars!
    Ja m’agradaria tenir, com tu, tantes històries per explicar… però jo, de tant en tant, faig mutis, com si en el silenci pogués trobar nous sons per on tirar…
    Aquest relat de “Vestits blancs immaculats” l’he trobat molt, molt humà.
    Moltes gràcies per continuar passant pel meu racó a Relatsencatalà.
    M. Pilar Martínez H.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *