Les forces vives

(secrets de safareig)

El barber té un aspecte aparentment seriós, les celles poblades i gruixudes li donen un aire enfadós, com d’estar sempre amoïnat; però no, és una persona molt de la broma, a més sap totes les xafarderies del poble i dels seus protagonistes. Per escriure’n un llibre. Això és el que explica al sastre Artemi a qui està tallant els cabells.

L’Artemi avui porta el vestit de color blanc, amb els pantalons acampanats i l’americana cenyida de solapa ampla, amb dos talls al darrera. En té de tots els colors. Colors pastels a l’estiu i vius a l’hivern. Llampants, vermells, verds, de grocs, blaus, va combinant colors i peces. El blanc i el negre els guarda per a ocasions especials.

Veus en Miquelet, el fill de l’Agustina? Ja ha passat quatre vegades per aquí davant. – li diu el barber- Espera que la Matilde tregui la roba estesa del balcó, voldrà dir que el seu marit ja ha marxat i està sola. El seu home és funcionari a la delegació del treball, a la capital. És fora tot el dia.

– Ja hi puja… Ai, qui tingues vint anys! Que bona que està la Matilde!
Per la radio sona música dels Beatles. “Love Me Do”.

La barberia és lloc habitual de trobada, els homes -les forces vives- hi fan petar la xerrada, i ara xafardegen els afers de la Matilde i d’en Cast, el dependent de la “Prêt a Porter”.

Fan safareig, tot i que mai han rentat roba. Sempre critiquen als qui no hi són presents.
El barber és el que està més ben informat. Mentre els afaita o talla els cabells, per allò de donar conversa, acaben confessant-li les seves desgràcies. Per això diu que en podria escriure un llibre. Ja te raó, ja.

Us heu fixat, que en Cast perd oli -diu l’apotecari-.
– Qué vols dir? És atent, afable…
– Oh! I tant.
– Ara que ho dius, si que té com una coseta… últimament se li veu la ploma.
-Però és molt discret. Qui deu ser la seva parella?

Forfollen entre el veïnat, per esbrinar al possible candidat. No en treuen aigua clara.

El sastre Artemi li demana.
-Arreglem les celles. Avui tinc una cita molt important.



Quant a panxample

panxample, no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat “panxample”.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Relats, Secrets i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *