“Tensant el vers”

Tensant el vers és el fruit, en forma de poemari, del concurs de poesia convocat per l’Associació de Relataires en Català sota l’epígraf «Poesia Social i de Denúncia». En aquest llibre s’apleguen 36 poetes que aporten un total de 53 poemes bo i configurant un recull de poesia social que reflecteix i denuncia els problemes principals de la nostra societat en general i, també, la queixa que parteix dels nostres sentiments individuals.

 

 

Instantànies de la presentació , Biblioteca Vapor Vell, 26 de novembre 2011

 Fotografies darkman .

Cada dia m’ho passo millor amb vosaltres!
Intervenció de: Xantalam | 26-11-2011

Nois, noies, qui va dir allò que som una gran família? Jo, en algunes reunions familiars no m’ho passo tan bé.
Ha estat un plaer conèixer a la Teresa Serramià, que per cert em tenia ben enganyada amb allò de que era una velleta…, res d’això, no la creieu pas; era la dona estupenda asseguda a primera fila, escoltant amb molta atenció (un plaer, conèixer-la, una dona inoblidable!), ah! també he conegut a la Núria Niubó (que ja en tenia ganes), i a més he tingut la sort de seure al seu costat al restaurant. En front nostre teníem al Josep Bonnin i la seva dona, a ell l’havia saludat en alguna ocasió, però mai no havíem xerrat tranquil•lament, ha estat una conversa molt interessant.
Als nois del grup català Brou, que han musicat alguns poemes, també m’ha fet moltíssima il•lusió saludar-los, i en fi, a tots els amics de relats que he tornat a veure i que m’estimo: allan lee, fredia, mar, llibre, Neville, panxample, llamp, Rita, Núria Gausachs, Joan Gausachs, Fidel, Leela, unaquimera, Naiade, Ferran Planell, guixi, epicuri i Rufa, mjesus, brins, Marc Freixas, Toni Arencón, Lavínia, Liudmila, Aleix Ferrater…, i més i més companys que segur que em deixo algú, però em perdonareu perquè encara estic emocionada. (aix, i en darkman, naturalment!)
Un record especial per a la Anna Rispau que tot i que no hi era present, la teníem ben aprop.
Gràcies a tots, i als que no hi eren però d’alguna manera també estaven amb nosaltres, sou magnífics.

RE: Cada dia m’ho passo millor amb vosaltres!
llamp! | 26/11/2011 a les 21:41

Xantalam:
N’hi havia dos de no gaire freqüents: Filalici (Pere Fornells), que també hi té poema al llibre i una tal Ita Molins, que l’he vist alguna vegada per la web i que no coneixia personalment. A més, hi havia el company de la Naiade, que es fa dir: Rocafort, crec, a relats. Els que no he reconegut han estat: la Leela (no l’he vist), guixi o guitxi (no sé qui és), la mjesus la tinc al facebook però no la he reconegut i la Liudmila (em sembla que és d’origen polac) tampoc l’he sabut veure. A la Unaquimera no l’he saludada, tot i que l’he buscat, però em donava l’esquena.
I amb la resta: els he conegut, hi he xerrat, els i les he dedicat els meus poemes del llibre i amb uns quants ens hem entaulat per dinar.
Jo seia entre la meva esposa i la Núria Gausachs, enfront hi tenia el curiós personatge de Joan Grasa (àlies Jean Sapeau), que no escriu a RC, però que és periodista i poeta i que conec d’haver anat a presentacions de llibres seus a BCN. El Sapeau és un personatge curiós, tot i no ser a RC, li agrada ficar-s’hi i veure què escriu la gent, silenciosament, com molts altres. Al davant també hi tenia a la Frèdia i l’allan lee, amb qui he conversat a estones. A la Frèdia no la coneixia abans d’avui i m’ha semblat una excel•lent persona (A més, té poema al llibre). Al costat del Sapeau hi havia el company de la Núria Niubó i la mateixa. Amb la Núria hem fet bona amistat, que hem anat conreant al Fòrum i avui també. Més enllà seien el Joan Gausachs (a qui he tornat a confondre per Josep i ell m’ha tractat de Damià, cosa que agraeixo, sempre em confonen per David). Hi havia la Xantalam i el darkman, la Montse Assens i el Ferran, en Josep Bonnín i companyia, Pau-Marc i Rufa. L’Epicuri duia una camiseta de l’Alguer, amb l’escut de la ciutat (on hi ha la bandera catalana). Comentava, l’Epicuri, que els italians coneixen a l’Alguer com la Barceloneta i que quan et dirigeixes a ells en Català, canvien ràpidament a la nostra llengua, com que estan més habituats a l’italià… Més enllà, al principi de la taula seien la Teresa Serramià, que s’acompanyava d’una tal Maria Bell… (no recordo ara). En Fidel ha vingut tard, però ha vingut al dinar i s’ha fet soci de l’ARC, motiu perl qual l’hem aplaudit. Més gent, a fer el cafè ha vingut una noia nova: Dalla Català es fa dir. S’ha disculpat a la Núria Gausachs per no haver-se presentat abans, durant el dinar.
I el dinar: Bon menjar, una mica escàs i insípid pel meu gust, però suficient. Poca sal i menjar gustós. Presentació impecable, bon servei dels cambrers. Netedat absoluta i decoració molt polida i endreçada. Cap queixa, molt ben trobat: Núria Gausachs.
Fantàstic.
I de la presentació del llibre, què dir!
Heu xerrat molt bé: Llibre, Xantalam, panxample, us felicito per ser grans oradors i per la profunditat de l’anàlisis de les circumstàncies que han dut a publicar el llibre “Tensant el vers”.
Em sento molt ben representat per qui ens ha parlat, orgullós de ser un més i extraordinàriament afalagat per les vostres mostres de sorpresa i afecte que m’heu tramès.
“Tu ets el llamp? Rellamps doncs!”
I res, ben aviat ens retrobarem en la presentació de “Criatures fantàstiques”…

llamps i centelles!

Cada dia m’ho passo millor amb vosaltres!
Intervenció de:  Josep Bonnín i Segura

Tot travessant la nostra mar mediterrània des de Mallorca fins arribar a terres catalanes, dia 26 de novembre de 2011, a la biblioteca “El vapor vell” de Barcelona, vaig gaudir, entre els amics i amigues relataires, la presentació del llibre de poesia social i de denuncia “Tensant el vers” que ha fet possible la seva publicació, l’Associació de relataires en català” ( a la que estic orgullós de pertànyer) i l’editorial Meteora.

Vaig transcendir el món virtual, cap al món real de la trobada, les emocions, les abraçades, les aferrades pel coll, amb aquestes amigues i amics que l’estimació de la paraula ha edificat un pont de mar blava entre Catalunya i la meva estimada Vall dels Tarongers (Sóller-Mallorca). Coneixia a relataires des de l’any 2005 que vaig assistir a l’Ateneu de Barcelona, a la presentació del primer llibre publicat per la pàgina “relats en català”, a la que escric des de 2004. També en vaig poder conèixer, tot compartint la paradeta per Sant Jordi-2008; i vaig poder conèixer personalment el dia 26, a altres relataires, amb els que tan sols havia tingut el plaer de compartir l’estimació per la poesia, la nostra llengua i cultura, de forma virtual. Si 2005, vaig escriure una crònica que es deia “Una nit màgica a Barcelona”; ara podria escriure “Un migdia màgic a Barna” acabaré aquesta petita crònica, amb un vers de Miquel Martí i Pol:

“Tot està per fer i tot és possible.

Gràcies per aquests instants inesborrables, amics i amigues de mar enllà!

Josep Bonnín i Segura

Cada dia m’ho passo millor amb vosaltres!

intervenció de : Anna Rispau

I jo també Jaume i tant de bo hagués pogut seure al vostre costat. Gràcies per la meravellosa presentació que vau fer i perdoneu que no fos allà, en persona per compartir els nervis. No tinc paraules per poder-vos agrair tot el caliu que ahir em vau transmetre. Vau eixugar les meves llàgrimes, que encara brollen dels meus ulls al veure com em vau tenir present amb la cadira buida i l’ordinador.

La presentació va ser feina de molta gent. Els haikús són meus, la música de la primera part de la Núria i de REVOLTA A 4 MANS del grup Brou. La idea, muntatge, esforç i tip de pencar del Manel i la Sílvia. I la Montse és les altres dues mans i meitat del meu batec per construir el poema… segur que em deixo gent…I a més, esteu tots vosaltres, que encara que sigui com un fantasma, em sento molt propera i us considero la meva família.
Gràcies de tot cor per fer-me viure aquell dia emocionant gràcies a les fotos i videos. Gràcies Darkman i a tots. Abraçades mil.

Anna.

La crònica a:

 Lo Càntich -Revista digital de la literatura, art i cultura-

 

Quant a panxample

panxample, no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
Aquesta entrada ha esta publicada en De tot. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: “Tensant el vers”

  1. Empar diu:

    Ha estat un plaer, Jaume, compartir la presentació amb tu, la Sílvia, i naturalment amb l’Anna, que hi era de moltes maneres amb nosaltres. Un dia inoblidable, i unes fotos molt boniques, i el llibre…, el millor!
    Petons,

    Empar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *