Lliure pensament

Res no m’arrela,
res no em pertany,
invisible i abstret,
enlairo els mots al cel.

Estimo la vida,
de la vida, la bellesa,
dels mots, ponts de diàleg,
punyents, d’amistat, d’amor, d’entesa…

-Lliure paraula-
sabedora de l’opulència,
anhel de llibertat,
vol dolgut en la misèria.

Paraules que se’n du el vent,
ni esclaus, ni botxins.
Serem dignes?
De tu depèn -lliure pensador-

 

 ***

 

Aquest poema està seleccionat al poemari “Llibertat” editat per ARC, de diversos autors. 

 

 



Quant a panxample

panxample, no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *