Catalunya independent

Diada 11 de setembre de 2012

 

Barcelona acull la manifestació més massiva de la història i inequívocament independentista.

INDEPENDÈNCIA

QUÈ VOL AQUESTA TROPAAAA?
UN NOU ESTAT D’EUROPA!

QUÈ VOL AQUESTA GENT?
CATALUNYA INDEPENDENT!

 

Vivim uns dies apassionants, d’aquells que tenim la sensació que estem construint els primers esglaons, que ens portaran a escriure una nova etapa en la història del nostre país; una cruïlla històrica en directe. Som una nació que vol construir el seu estat. El compromís i els anhels, plens d’il·lusió que arrosseguem de tant de temps, els faltava un líder capaç d’aglutinar-los. Esperem que serveixi d’alguna cosa.

-Hi varem ser, hi som i serem les vegades que calgui…el que és cert, és que res ni ningú ens farà canviar el sentiment ni la manera  de veure les coses.

Ho tenim tot per fer i ho volem tot ara. Ens trobarem entrebancs però recordem

“El dret a l’autodeterminació és universal”

 

Avant !!!

 

Declaració_d’Independència

La diada nacional de Catalunya se celebra des de finals del segle XIX i en cap de les ocasions es va concentrar una multitud com els dos milions de persones d’ahir a la capital catalana.

La primera celebració oficial de l’11 de setembre es remunta a l’any 1886 quan el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, va oficiar una missa a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona en honor als màrtirs que van morir defensant les llibertats dels catalans. L’acte, que no va comptar amb sermó perquè havia estat censurat, va rebre moltes crítiques per part dels republicans.

A partir d’aquell any, va començar a evolucionar la celebració fins a esdevenir la que coneixem avui dia. La primera gran explosió de nacionalisme va tenir lloc noranta anys més tard de la commemoració inicial. Després de la mort de Franco i la fi de la dictadura el “Onze de Setembre” de 1976 , organitzat per l’Assemblea de Catalunya, va marcar un abans i un després en les celebracions de la Diada, ja que va aglutinar 40.000 persones a Sant Boi de Llobregat i unir a totes les forces polítiques. Des de llavors les efemèrides que recorden aquell dia de llibertat després de la repressió sempre s’han tingut en compte, tant el 1996 quan havien passat vint anys com també als vint amb una multitudinària manifestació que portava una senyera quilomètrica .

Els primers anys de democràcia després de la dictadura franquista van ser claus per a la formació de la festa nacional tal com l’entenem ara. Al 1977 es va celebrar la Diada per primera vegada a Barcelona . En aquests dies ja s’intuïa que aviat es restabliria la Generalitat (a finals de setembre), de manera que l’alegria de més d’un milió de persones va inundar els carrers . “Autonomia!” Era el crit de llavors, la manifestació més multitudinària convocada durant el dia nacional fins ahir, quan dos milions de persones va cridar “¡Independència!”.

Un any després el fet que va marcar la Diada va ser l’aprovació de l’Estatut de 1978 i en 1980 ja s’havia proclamat oficialment festa nacional de Catalunya .

Després de la eufòria dels primers anys per la recuperació de les celebracions del “Onze de Setembre” i en veure que no s’avançava en direcció a una autonomia de govern més significativa, van començar a omplir els carrers d’actes reivindicatius. El 1984 l’oposició al govern convergent de Jordi Pujol va encapçalar una manifestació amb una pancarta en què es llegia: ” Pel ple autogovern, la pau i el Treball “. Dos anys més tard van ocórrer incidents al carrer i els anys 1987 i 1988 van estar marcats per la condemna als atemptats terroristes perpetrats per Terra Lliure a les Borges Blanques i Banyoles, respectivament.

No obstant això, en la majoria dels anys, la Diada ha estat un dia tranquil perquè tots s’uneixin forces en pro de la cultura catalana. El 2004 el govern del PSC va canviar la manera de celebrar el dia nacional amb uns actes institucionals amb litúrgia d’Estat a la parada de Mossos d’Esquadra a la Ciutadella.

La manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2012. Fou organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que “el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya”.

La televisió pública espanyola va relegar al cinquè lloc la “històrica” marxa de la Diada catalana, per darrere fins i tot de la moratòria de la UE a Portugal o el cas Bretó , mentrestant la premsa internacional és feia ressò, i a primera plana del esdeveniment independentista.



Quant a panxample

panxample, no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
Aquesta entrada ha esta publicada en De tot. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *